El 2017 la prestigiosa revista Science va publicar un estudi que concloïa que als 6 anys les nenes ja creien que eren menys brillants que els nens. Avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones i Dia de la Dona Treballadora, pot ser un bon moment per reflexionar quin paper juguem les persones adultes en la creació d’aquests estereotips de gènere que des d’edats tan primerenques estan presents en les nostres nenes i que poden condicionar les seves decisions acadèmiques, professionals i vitals futures.
Els estereotips de gènere, o dit d’una altra manera, les creences sobre el que és esperable d’un infant segons sigui una nena o un nen estan molt integrats a l’interior de les famílies així com a la societat en general. Per aquest motiu cal ser conscients sobre si la nostra actuació i actituds són diferents envers les nenes i els nens per intentar evitar transmetre prejudicis de gènere que perpetuïn les desigualtats existents entre dones i homes. Transmetem d’alguna manera que les nenes han de ser dòcils i els nens valents? Reaccionem diferent si és una nena la que expressa ràbia en comptes d’un nen? Mostrem disgust si és un nen el que vol fer dansa clàssica o si és una nena la que vol jugar a futbol? Es reparteixen les tasques de casa sense tenir en compte estereotips de gènere? Parlem amb les nostres filles i fills sobre els estereotips sexistes que veiem constantment a la publicitat o als videojocs?
La coeducació, que es defineix com l’educació idèntica i en comú de persones d’ambdós sexes, pretén incorporar la perspectiva de gènere en totes les pràctiques educatives. Això inclou la família però també l’escola, el carrer i les institucions. L’objectiu és evitar les desigualtats per motiu de gènere. Com podem coeducar des de casa? Un primer pas és el de l’autobservació crítica de quins estereotips estem transmetent. I això implica no només revisar si les tasques de la llar es reparteixen per igual entre homes i dones sinó també si l’opinió de la mare i del pare tenen el mateix valor, si el poder de decidir està repartit de manera igualitària, si el treball remunerat d’una i de l’altre val el mateix, si les emocions són acceptades de manera diferencial entre les dones i homes de la casa, si deixem als nostres fills i filles triar les extraescolars i les joguines sense condicionar-los per raons de sexe i un llarg etc. El segon pas probablement sigui plantejar-nos què d’això trobem discriminatori i començar a fer petits passos per avançar cap a un model més igualitari i per tant més just. D’aquesta manera estarem posant els fonaments perquè resultats com els publicats el 2017 a la revista Science no puguin reproduir-se de nou. Si això ocorre, com a societat haurem avançat.
AFA Torre de la Llebre 
Deixa un comentari