25/11 – Que s’estengui com una taca d’oli

Llegeixo que avui, 25 de novembre, és el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. I me n’oblido. Perquè així d’entrada penso que de violència jo no en pateixo cap, afortunadament. I després busco d’on ve la paraula “dona” perquè m’encanta conèixer l’origen de les paraules. I veig en algun lloc que “dona” ve del llatí domina ‎(«senyora de la domus, ‘casa’»). Senyora-de-la-casa. Busco d’on ve la paraula “home”. No veig que digui res de cap casa. I ja tinc clar que no comencem bé el dia.

Rumio una mica més. D’on ve “violència”? I busco a la wikipedia, que dona per molt, i veig que prové del llatí violentia i que el seu origen és vis que “designa l’ús de la força sense respecte per la seva legitimitat”.

I bé, potser sí que hi ha violències que no són físiques però que són violències oi? I penso en quan m’interromps mentre parlo per parlar tu o quan et fas teva una idea meva sense dir que ho havia pensat jo. I també reflexiono sobre les vegades que sento dir a un home que “ajuda” a la seva parella dona quan en realitat fa el que li toca fer (i ja sabem que la cosa de l’ajuda sempre implica certa voluntarietat i l’estar en deute oi?) o quan al tren el que s’asseu al meu costat ocupa un tros del meu espai esperant que jo m’ajusti en el raconet que em deixa o quan tinc por quan torno a casa i és de nit. I recordo com de qüestionada m’he sentit quan m’he posicionat d’una determinada manera i al meu homòleg home li han lloat el “tenir les idees clares”. I finalment em pregunto per què a vegades les classes dels nens i les nenes es diuen “classe dels lleons” o “classe dels inventors”, per exemple, i ens costa incloure a les lleones i a les inventores quan pensem en com ens direm… i em qüestiono per què sovint de la mateixa conducta d’ells en diem “lideratge” i d’elles “manaires”…

Així que, ara que ho penso, potser el proper cop que m’interrompis et demanaré que em deixis acabar. I també defensaré una idea com a meva quan ho sigui, sense invisibilitzar-me, perquè la veritat és que ja no em dona la gana. I si sento el comentari de “l’ajudo” et recordaré que un adult que fa el que fas tu és senzillament un adult funcional i que francament les gràcies en tot cas han de ser mútues. I si algú envaeix el meu espai li donaré un copet perquè s’adoni que li toca un seient i no un seient i mig. I tindré cura amb el llenguatge que utilitzo perquè finalment com parlem és com definim i construïm el món.

I així, poc a poc, espero anar fent passos que s’estenguin com una taca d’oli perquè les violències “petites” són les que porten a les violències grans i aquestes, lamentablement, estan sempre més a prop del que ens imaginem.

PD: Recordar és una paraula formada per “re” (que vol dir “de nou”) i “cordis” (que vol dir “cor”). Recordar significa “tornar a passar pel cor”. Espero que recordis el que he compartit amb tu. Jo ho recordaré perquè m’ha travessat el cor. Espero que a tu també.

Comissió de Gènere de l’AMPA de l’escola Torre de la Llebre

One thought on “25/11 – Que s’estengui com una taca d’oli

Add yours

  1. Un escrit brutal i ple de veritats. Amb una mica cadascú conseguirem que la taxa d’oli s’estengui. Moltíssimes felicitats i moltíssimes gràcies per aquest escrit!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑